Su canònicu Felice Putzu est chena dudas una de is bisuras de capia de sa sa stòria moderna de sa citadi de Ceràxius. Fiat nàsciu in Ceràxius su 4 de martzu de su 1880, in su 1902 at pigau is òrdinis minoris e s’annu a pustis fiat stètiu numenau vice arretori de Mara Arbarei.

Custu fiat stètiu sceti su primu de unu muntoni de incàrrigus de importu in is crèsias chi ddu ant biu imbordigau, cumenti Membru de su Cunsillu de aministratzioni de is benis de sa crèsia, Censori po s’imprenta, Membru de su Cumissioni cuntra de su Modernismu e Canònicu de sa Catedrali, nòmini cun su cali sighit a essi arregordau imoi e totu.

Fut unu passioneri de mùsica, tantis chi fiat stètiu numenau in su 1912 Benefitziau de sa Catedrali cumenti organista e in su 1940 Presidenti de sa Cumissioni po sa mùsica sagrada. Dae su 1929 aiat traballau cumenti Archivista de sa Cùria Arcibiscali e dd’agataus ancora imbordigau in cussu incàrrigu in su 1956. Fiat stètiu unu studiosu chena pàsiu de Stòria de sa Crèsia e de Agiografia, in manera particulari de cussa de Sardigna, e at scritu medas cosas, intra cussas podeus arremonai: “I santi Lussorio, Cesello e Camarino: martiri di Sardegna” (“Is santus Lixori, Cesello e Camarino: màrtiris de Sardigna”), “Sant’Olimpia vergine martire” (“Sant’Olimpia, vìrgini màrtiri”) e “Guida storico artistica del Duomo di Cagliari” (“Ghia stòricu artìstica de sa Seu de Casteddu”.

In su 1949 fiat stètiu tzerriau a pigai parti a su primu Cumitau Regionali de s’Assòtziu Italianu Bibliotecas. In paris cun su fradi Francesco, issu puru predi, aiat arregalau a sa Obra de sa Divina Provvidenza (Don Orione) su terrinu po sa fraigadura de unu istitutu religiosu, a pustis sei puru de su Seminàriu.

At bìviu giai sempri in Ceràxius aundi si fiat mortu su 26 de abrili 1961, a 81 annus. Sa domu cosa sua in bia Roma dd’ant comporada dae su Comunu e oi est logu de manifestadas e eventus culturalis e allogat dònnia annu su pràngiu de sa coja antiga cerexina.