• Italiano
  • English
  • Sardo

Metallurgia

In Sardigna si bit unu pagu de tradu, respetu a s’Itàlia de susu, po su cumintzu de su traballu de is metallus, fortzis po crupa de s’impreu mannu e sighiu de s’ossidiana (chi est craru meda ancora in sa prima mitadi de su de IV milènniu). Pròpiu cussu tempus de spratzinadura màssima de custu materiali, marcat puru su cumintzu de sa traballadura de su metallu.

A s’acabu de su de IV millènniu, fortzis po mori de s’impoberimentu de is terrinus manixaus, alliongiau a su sfrutamentu mannu, e s’est tentu unu scrucullu prus mannu de is addonus naturalis e una crescidura sighidora de sa cumpetitividadi territoriali; est in custa fàsia intzaras, chi sa traballadura de s’arràmini at a favoressi un’impèllida noa a is cuncàmbius sotzialis e ‘cumercialis’ de traballosidadi prus manna.

Sa connoscèntzia de su metallu in su giassu de Su Coddu/Canelles est cunfrimada de su scavannamentu de is manufatus de su tempus Eneolìtico Antigu (Sub-Ozieri), in manera particulari seus chistionendi de puntas e agus de arràmini o de prata, e de un’arrogu de filu de arràmini. Ma est prus chi totu gràtzias a su scavannamentu in s’àrea de Canelles de unu crisolu fìttile (de terracota), est a nai unu bracili impreau po sa scalladura de is metallus, chi si cunfrimat sa pràtica de sa metallurgia.

Puru su scavannamentu de cagaferrus de scalladura de arràmini e de prata, unas chi pertocant fintzas a sa fàsia tardo-neolìtica de Ozieri (sa prus antiga), iat a parri chi faiant sa scalladura de is metallus, ma poita in pitzu de calincuna de custas no ant fatu is scrucullus chìmicus, aturant dudas a pitzu de sa derivatzioni cosa insoru de unu traballu de scalladura de is metallus. Atrus cagaferrus intamis (cussus agataus in su lotu Badas), funt stètias scruculladas ma is arrastus de metallus chi nci fiant ingunis parint essi in percentuali tropu bàcia po pensai chi nci fiat stètia una atividadi de scalladura: infatis no est possìbili straviai chi cussus cagaferrus potzant essi s’arresultau de atras atividadis, cumenti sa coidura de sa ceràmica, chi podiat lompi a temperaduras de scalladura callentis meda (mancari si fiat po unu tempus lestru) e intzaras bonas po podi ocasionai cussus cagaferrus.

error: Contenuto protetto !!
In alto