Is repertus scavannaus a intru de is pinnetus in su petantis de is forrògonus archeològicus in sa biddixedda de Su Coddu, funt stètius atribuius a sa cultura de Ozieri (chi pigat su nòmini de is primus scavannamentus acontèssius in sa gruta de San Michele de Ozieri), cun dì de sa prima mitadi de su de IV millènniu a innantis de Gesùs e a sa cultura sighidora sub-Ozieri (fueddu scioberau de su prof. Giovanni Ugas in is annus ‘80 in su petantis de presentada de is primus arresultaus de is forrògonus) de su tempus de sa segunda mitadi de su de IV millènniu a innantis de Gesùs.
Is vasàmini de su tempus de Ozieri imbòrdigat a stovìllias impreadas po papai e po chistiri su papòngiu, allichidius cun decoratzionis geomètricas (festonis, spiralis, tundus a giru a giru, arcus e bandas) e de rapresentatzionis stilizadas de prantas e animalis cracadas e tacadas, prenas cun pasta bianca o màngara arrùbia.
Cun su tempus si bit su passàgiu graduali bia a sa cultura sub-Ozieri is calis repertus funt stètius catalogaus in duus classis: Canelles A e Canelles B.
Sa prima amostat, in is bisuras, modellus chi arremonint a sa cultura de Ozieri, ma cun d-una simprificadura de is disìnnius, fortzis ocasionada de s’apretu de fai atrus traballus prus nous e incolliosus cumenti sa metallurgia. In mesu a is repertus ant agatau tianus, trèboris, pranus, cicheras, fusaiolas e vasus po còiri su papòngiu, caraterizaus de unu impastu grusseri de colori chi bandat de su murau arrùbiu finsas a su nieddu e po sa parti manna chena decoratzioni, a foras de unus chi tenint lìnias tacadas de susu a bàsciu e dae sa parti manca a cussa dereta e puru a zighizaghi.
Intre cussus de Canelles B intamis no ddoi funt vasus po coxinai, ma sceti cussus po chistiri e ponni su papòngiu e sa cos’e bufai, medas bortas pintaus cun decoratzionis arrùbias a bandas, intre is calis vasiteddus bicònicus, fiascheddas e vasus a coddu. S’impastu fiat prus fini de cussu impreau in Canelles A e fiat de colori grogu unu pagu arrosa.