• Italiano
  • English
  • Sardo

Sa vida de Santu Lixori

Podeus torrai a connosci sa vida de santu Lixori a truessu de is tres bortaduras de sa Passio (su contu de su processu sunfriu dae su màrtiri) chi si fundant a pitzu de unu testu primitivu fatu in is sègulus VIII-X.

Totus contant chi Lixori, piciocu casteddaiu bìviu in su sègulu III, bènniu apparior (guàrdia personali) de su Giugi Delasio in su petantis de s’imperu de Diocleziano, si fiat amostau po sa ferocidadi persighendi a is cristianus. A pustis de airi lìgiu is salmus, perou, Lixori s’est cumbirtiu a sa fei cristiana e mancari is tentas de Delàsio de ddu torrai a su paganesimu, issu no at bòlliu mudai su scioberu cosa sua. Intzaras dd’aiant cundennau a su flagellamentu e a pustis sdegollau in paris cun Cesello e Camerino (duus pipius cumbertius issus puru a su cristianèsimu) extra civitatem calaritanum o prope Calarim, est a nai a foras (extra) ma de dònnia manera a presu (prope) de sa citadi de Casteddu.

Sighendi un’atra paristòria, su apparitor Lixori iat a essi stètiu flagellau intamis in Fordongianus (su Foritraianensis, Foro Traiani o Frotoiani numenau in is tres bortaduras de sa Passio), sei de is concas mannas militaris. Pigau po mortu e lassau in terra dae is buginus fiat stètiu sanau miraculosamenti dae su Sennori, fiat torrau a sermonai ma fiat stètiu arrestau torra e a s’acabu sdegollau.

Custa ipòtesi iat a essi stètia cunfrimada dae una lastra de màrmuri, agatada in sa crèsia de Santu Lixori in Fordongianus, aundi si ligit chi in cussu logu aiant fuliau su sànguni de su santu, mancari no nci siat nisciuna allega apitzu de sa tumba.

Mancai totus is studiosus siant segurus de s’acontèssiu de su martìriu, no funt perou de acòrdiu amostendi su logu fìsicu aundi dd’aiant bociu.

error: Contenuto protetto !!
In alto