Su baullu de perda de su sègulu IV est unu esèmpriu tìpicu de arti tardo-antiga. Fatu de perda de cracina, in sa parti de innantis amostat tres archiotas scongiuntaus de una decoratzioni a undas e una grunissa dustantis cun froris in sa parti de aforas e cun follas in sa parti de aintru.

Is tres archiotas funt traballadas a bassorilievo: cussas de ladu amostant duas concas de leoni e cussa de mesu unu militari bistiu cun su pallium (unu manteddu de lana) e armau cun sa spada. In is facis de ladu ndi funt una seguri dustantis e una lància ingruxadas a suta de unu scudu a furma de rombu totu decorau.

Portaiat unu crobetu a doppio spiovente chi s’est spèrdiu. Castiendi a su tema de sa decoratzioni, unus studiosus pensant chi fessat sa tumba de unu militari de capia, chi segundu sa costumàntzia popolari iat a essi pròpiu Santu Lixori. Studius de pagora, intamis, pensant chi podit essi sa tumba de unu venator, est a nai cussu chi in sa Roma antiga teniat sa tarea de aciapai e coidai de is feras po is giogus de s’anfiteatro.

Po unu tempus su baullu est stètiu chistiu in su pròciu de San Giuliano, e oi est in su logu aundi fiat stètiu dae su cumintzu..