• Italiano
  • English
  • Sardo

Parcu archeològicu e crèsia de Santa Rosa

Lassendi sa bidda de Ceràxius e fendi una pariga de chilòmetrus de arruga bianca bia a Sestu, si lompit a su sartu de Santa Rosa. Unu de is terrinus de su logu arricit unu parcu piticu de olia, unu logu de forrogus archeològicus e una cresiedda fraigada in tempus prus apresiaus.

Segundu circas de pagora in s’arcivu, giai in su 1350 nci fiat una Ecclesia Sante Rose de Sextu chi donaiat sa dèxima a sa Càmera Apostòlica. Un’atru testimòngiu de s’esistèntzia sua nc’est in su scritu Triumpho de los santos de Reyno de Cerdeña, aundi s’autori de su Sexentu Dionigi Bonfant scòviat s’esistèntzia, “antiguamente”, de una “Yglesia de S.Rosa” chi fiant aturaus sceti is fundamentus. A pustis de sègulus de scarescidròxiu, in su 1946 una truma de fielisc erexinus aiat scioberau de fraigai una crèsia po Santa Rosa, pròpiu in cuddu logu aundi segundu is contus, nci fiat giai sa crèsia in su passau, ma aturat ancora pagu seguru de cali Rosa fiat, biu chi in is fontis nci ndi funt a su mancu tres: santa Rosa da Lima, santa Rosa tertziària francescana de Viterbo e santa Rosa màrtiri sulcitana, sa prus probàbili po is studiosus.

Sa prima perda de sa crèsia noa dd’ant posta su 21 de su Mesi de Argiolas de cussu annu e totu, cumenti arremonit sa crònaca de su canònigu Felice Putzu, ma is traballus si fiant arrèscius pagu a pustis e funt torraus a cumintzai sceti in su 2012, in su petantis de unu progetu de aconciadura de totu su logu.

Candi fiant scorrovonendi po is fundamentas, ant agatau duas monedas, una de Valentiniano III (435-455 p.C.) e un’atra de Trasamundo (469-523 p.C.), inditadoris bonus meda po contai de s’ùrtimu tempus de impreu de cussu logu in su tempus antigu.

S’edifìtziu est a naviada ùnica, cun pranta a cruxi latina; in sa parti de innantis nc’est unu portali cun arcu a totu sestu cun a pitzu una ventanedda tunda e unu campanili a vela.

Aintru est caraterizau dae una passerella de linna, chi dae s’intrada ghiat bia a s’àbsidi, fraigada po permiti de castiai unus de is elementus scavannaus in is forrògunus (fatus puru a s’inforas de s’edifìtziu) chi ant torrau medas repertus de tempus diferentis e in manera particulari a su tempus tardo-pùnicu (III sègulu a.C.), a su tempus romanu-republicanu (II sègulu a.C.) e a su tempus bàsciu-medievali (XIII-XIV sègulu p.C.). Intre cussus, est de interessu mannu una gisterra, de tempus pagu seguru, de arenàrgiu amantau de cocciopesto, a bisura de campana chi fiat prena in su tempus modernu cun tres sterrimentus diferentis, chi ant donau, in prus de is repertus de su tempus bixinu, puru atrus de su tempus medievali e unu trancafilu de perd’e cracina fortzis torrau a impreai dae su tempus tardo-imperiali.

A s’inforas de sa crèsia, a presu de s’intrada de sa parti manca, ant agatau medas arrestus de ossus umanus. Cussus fiant postus, fortzis a pustis de sa aconciadura de atrus interrus, a intru de una tumbade perda “a cascioni” in paris cun trexi concas postus de manera ordinada in totu s’oru de aintru. S’amannitzu de su mortu est sceti binti vagus de cullana de pasta de bìdriu,

In prus est puru bogau a foras unu ambienti retangulari aundi ddoi est una vasca semicirculari pratzia in duus, cun scaleris, sa cali funtzioni fortzis fiat alliongiada cun calincuna atividadi artesanali poita a fundu nci funt duas coppelle de scolu. Ingunis aintru ant agatau unus arrogus de màrmuri cun iscritzionis funeràrias de lìngua latina chi benint fortzis dae interrus cristianas de su tempus tardo-antigu (V-VI sègulu d.C.).

Pagu a tesu de sa crèsia ant agatau puru unu putzu, chi funt studiendi ancora, chi po is simbillantzas cun su putzu de Cùcuru Nuraxi de Sètimu e s’agatadura ingunis a presu de unus manufatus de perda e ceràmica de is sègulus XII-X a.C. iat a podi pertocai a su tempus nuràgicu.

error: Contenuto protetto !!
In alto