Giai trintamilla bividoris e unu territòriu prenu de stòria e costumàntzias: funt unas de is cosas distinghidoras de Ceràxius. Unu comunu cun identidadi manna, amostada unu pagu in su stema chi nc’est in su gonfaloni e in is insignas de sa domu comunali: una cruxi de màrmuri tardogòtica a pitzu de una colunna cun trancafilus corìntziu (sa cruxi de màrmuri), unu sarmentu cun s’axina apicada, duas cabitzas de trigu e duus mangonis bolendi po arregordai su ligòngiu cun su stani de Molentàrgius ingunis a canta e cun cussu sparèssiu de Pauli.
Incravau intre a Casteddu, Pauli, Sestu, Sètimu e Quartùciu, su territòriu chistit testimòngius de primori de su tempus prenuràgicu, prus chi totu in su giassu de Su Coddu/Canelles, bixinau in su foreidda de sa citadi, aundi forrògonus archeològicus ant scavannau una biddixedda manna de sa Cultura de Ozieri (3.500-2.800 a innantis de Gesùs).
Ma ddoi funt puru is testimòngius de su tempus fenìciu-pùnicu e romanu, de su tempus candu sa bidda aiat cumintzau a essi unu logu de importu po arregolli su sali. In su bixinau antigu de sa bidda ddoi funt ancora medas domus campidanesas, fraigadas cun matonis de ludu cruu, is aici naraus làdiris, e cun sa lolla incarau in d-una corti manna.
In sa pratza Si ‘e Boi, a canta de sa distilleria antiga chi imoi est su Teatro Cìvicu, agatat logu sa crèsia monumentali dedicada a sa Biada Vìrgini Assunta, edifìtziu sagrau de su sègulu XV cun pranta a cruxi latina. No si podit straviai sa vìsita de sa cresiedda apresiada de San Giuliano, chi chistit a intru unu crucefissu de linna de s’acabu de su Cincuxentu. E ancora podeus arregordai: su santuàriu de Santu Lixori, fraigau fortzis giai in su sègulu XII a trassa romànicu-pisana e fichiu in mesu a is Santuàrius Cristianus de Itàlia; sa crèsia in su sartu moderna de Santa Rosa, fraigada cun murus de perda de perdamoddi e fata a bisura de cruxi latina.
Ma Ceràxius tenit meda de oferri. In primis Sa coja antiga, sa coja cun is cadenas bènniu oramai unu apuntamentu chi no si podit scaresci puru a foras de is làcanas regionalis. Un’eventu prenu de ecisu, chi de giai unu sègulu si torrat a fai cun arrennèscida segura, tanti de essi posta dae sa Regioni Sardigna in mesu a is manifestadas de interessu regionali. Po cussu chi pertocat is cosas de bufai e de papai tenint importu mannu su manixu, s’arregòllida e sa traballadura de sa tàpara, chi praxit meda e dda circant puru dae su strangeri.
Primoris de su territòriu funt pur su pani de trigu in totus is bariedadis de pani de dònnia dì (modditzosu e civràxiu) e cussu de is festas (cocoi pintau o pani de is sposus) chi ancora imoi benit pintau e bulinau cun atentzioni manna e deditzioni dae is fèminas cerexinas. E in prus is drucis fatus cun mèndula druci, pabassa e saba, e su binu chi, fatu in cantidadis mannas dae sa prima mitadi de su sègulu XX, at permìtiu a su territòriu de arriciri prèmius de importu mannu.