Cincumila annus fa oi, in cussu logu chi si tzèrriat “Su coddu” fiat nàscia una biddixedda (3350-2900 a innantis de Gesùs) intre is prus mannus de totu su Mediterràneu, in su tempus prenuràgicu. In su 1981 in su petantis de is traballus de lotizatzioni de su logu ddoi ant agatau unus repertus archeològicus; custu scavannamentu aiat fatu cumintzai medas campagnas de forrogu chi aiant bogau a foras totu sa traballosidadi de s’aposentamentu chi oi a dolu mannu aturat visìbili sceti una parti pitica intre is bias Nenni e De Gasperi. Totus is medas materialis scavannaus funt chistius in su SEMÙ, in sa ex caserma de is Cuaddigadoris de Ceràxius.
Su scioberu fatu de s’òmini de si stabilessi in custu logu no fiat casuali, ma alliongiau a is caraterìsticas morfològicas de su territòriu chi si amostaiat diferenti meda ed cussu chi est imoi. In mesu a ilixi, olia, matas de afigu e axina aresti nci fiat unu arriu e pagus chilòmetrus a tesu nci fiat su stani de Molentàrgius. Sa natura donaiat sa parti manna de is addonus arrechedi po fai bivi sa biddixedda.
In su petantis chi is òminis andaiant a piscai e a cassai, is fèminas arregolliant is molluscus e sa fruta aresti. Passendi su tempus is traballus fiant bènnius sempri prus traballosus arribendi a imbordigai s’allevamentu, su manixu de su liori, su tessìngiu, sa metallurgia, sa produssidura de ceràmica e su traballu de perda e ossidiana.
Sa parti manna de is cosas agatadas fiant fatas po s’impreu de dònnia dì (pingiadas, càntarus, pistonis, arrasigadoris, puntas de lantza, agus) ma ddoi fiant puru cussus fatus cun sa tarea sceti ornamentali cumenti cullanas de còciulas, e pendentis de medas materialis o de impreu fortzis alliongiau a sa religioni cumenti is statueddas de sa Diosa Mama. Unu de is scavannamentus prus de importu est chena dudas unu crisolu de terracota chi testimòngiat s’atividadi de scalladura de is metallus in cussu logu e totu.
Sa vida aintru de sa biddixedda acontessiat prus chi totu in is logus obertus, aundi foxilis, muntonàrgius e putzus de àcua fiant a disposidura de totus. Is pinnetus, a su mancu 120, de bisura giai giai tunda, fiant amantadas de una crobetura fata cun cannas, linnas e argamassa de ludu e teniant medas impreus: unas fiant impreadas po nci bivi, atras fiant magasinus o logu de traballu po molli su lori, coxinai su papòngiu e traballai s’ossidiana.
Sa farta de strutura de defesa o de billada lassant pensai chi is bividoris de Su Coddu biviant in paxi cun cussus de sa biddixedda apresiada de Terramaini, cumpartzendi is addonus naturalis mannus chi ddoi fiant cun cuncàmbias e cuntatus sotzialis profetosus.