• Italiano
  • English
  • Sardo

Crèsia de san Giuliano

In unu giardinu cullidori, in mesu a matas de olia, tupas de murta e erbas po coxinai, nc’est una cresiedda prena de ecisu, est a nai San Giuliano. Fiat stètia fraigada a trassa romànica fortzis dae is mòngius Vittorini intre is sègulus XII e XIII a pitzu de una fraigadura prus antiga imperendi, sighendi una costumàntzia impreada meda in su Medioevo, arrogus de fraigaduras de su tempus romanu. A innantis de s’intrada nc’est unu pròciu de su Sexentu cun tres arcadas aundi is colunnas e is trancafilus, de màrmuri, a trassa corìntzia (I sègulu a.C.) fiant stètius pigaus fortzis dae fraigaduras in is bàngius. In mesu a is elementus de nodeu nci funt is listroneddus lateralis de su tempus, allichidius cun froris e follas.

A suta de su pomentu, in sa parti de manca, si podit biri, amantada cun d-unu bìdriu, un’interru de su tempus medievali, agatada in is annus ‘80 fendi forrogus archeològicus. In cussus forrogus ant agatau puru atras tumbas cun is strexus de interru cosa insoru (sègulu XI – XII) e atrus trastus chi funt de tempus stòrigus diferentis (edadi preistòrica, tardo-repùblicana, imperiali e medievali). Su prus de importu de custus, su solu de totu sa Sardigna, est su Signa Apostolorum; una prachita de prumu aprendada cun sa bisura de is santus Pietro e Paolo, chi testimongiàt su pellegrinàgiu fatu bia a Roma.

Castiendi a susu bia a su portali de intrada, a bàsciu de sa lunedda, agataus duas sculpidureddas de perda a bisura de conca de boi una e de conca de becu s’àtera. Passada s’intrada nos agataus in unu aposentu arricidori, aundi is colunnas e is trancafilus “di spoglio” funt impreaus de manera profetosa fendi totu su logu armoniosu.

Sa pranta longitudinali absidata est pratzia in tres navadas; in cussa de mesu nc’est sa crobetura a tzivinas de linna de tzinìbiri cun intàllius tardo-romànicus e in cussas de costau sa crobètura, a fadas, incannitzau.

Podeus biri in is murus unas scenas de cassa (sègulu XIII) pintadas de arrùbiu, chi si pensat chi in su passau fessant parti de unu fresu chi sighiat totu sa navada de mesu e chi iant a podi essi profetosas po s’atributzioni de sa dedicada a san Giuliano Ospedaleri.

Castiendi a s’àbsidi e furriendisì a manu manca si bit in sa monofora sa bisura de unu pellicanu, sìmbulu impreau in s’arti cristiana po rapresentai su sacrifìtziu de Gesùs.

Sa parti manna de is alàscias litùrgicas s’est spèrdia passendi su tempus. Aturant sceti una acuasantera de su 1664, a su cumintzu de propiedadi de sa Parrocchiale, e tres stàtias de linna: una cruxi de su sègulu XV-XVI, una Madonna cun su pipieddu (fortzis sa matessi numenada in unu inventàriu de su 1604) e una stàtua de su Otuxentu de San Giuliano a cuaddu.

In sa domu Collu ingunis acanta, benit chistia una pintura manna (1785) in ollu a pitzu de tela, fata de Michele Medici e chi amostat sa Madonna cun su Pipieddu in mesu a is àngelus, chi donat s’arrosàriu a san Domènico e a San Giuliano, mentras ses penitentis de sa Cunfraria de su s’arrosàriu càstiant totu sa scena. Sa crèsia infatis dae is primus annus de su 1600 est sei de s’oratòriu de sa Cunfraria, cumenti est testimngiau dae sa presèntzia in sa navada de manca de is insignas de prata de is Majorales, decoradas cun s’imàgini de San Giuliano e de sa Vìrgini de s’arrosàriu.

A s’inforas, unus arrocus de perda de s’àbsidi amostant unu colori unu pagu arrosa, chi fait pensai chi nci fessat una decoratzioni pintada chi oramai est sparèssia, mentras is murus de ladu portant archixeddus a ghiera dustantis acotzaus cun saetas allichidius cun furmas geomètricas, animalis e prantas. Intre custas depeus arregordai una bisura antropomorfa cun tres cambas (allumingiau “s’òmini a tres gambas”), sìmbulu paganu de fertilidadi antigu meda e unu stori, chi in su feudalèsimu fiat su sìmbulu de su prèxiu de cassai e in sa arti religiosa de su Medioevo rapresentàt sa vida mundana a cuntra de sa vida de cunventu.

error: Contenuto protetto !!
In alto