Funt a su mancu tres is santus naraus Giuliano chi si gherrant sa dèdica de sa crèsia: san Giuliano de Antiòchia, san Giuliano Ispidaleri e san Giuliano màrtiri sardu.

Giuliano de Antiòchia (narau puru Antinoe) fiat unu giòvunu studiosu meda, chi si fiat amostau intre is avedalis po sa sabiduria cosa sua. Custrintu dae su babu e sa mama a si ndi cojai cun Basilissa, aiat cumpartziu cun sa mulleri una vida de castidadi fendi medas obras de caridadi intre is calis sa fundatzioni de dus muristenis. Sa fidi manna cosa sua aiat liau a sa cunversioni, intre is atrus, de sa mulleri e de su fillu de su Guvernadori Marciano chi, arrennegau ndi aiat cumandau sa morti, acontèssia in su 304 a pustis de Cristu.

Su cultu de su santu est lòmpiu in Sardìnnia in su sègulu VII e fortzis po ddu alabai su cleru bizatinu aiat fraigau in Ceràxius unu primu edifìtziu de su cali ant agatau arrastus a intru de sa crèsia romànica in su petantis de is forrògunus archeològicus acontèssius intre su 1984 e su 1986.

Su cultu de San Giuliano Ispidaleri intamis dd’ant batiu is mòngius benedetinus de San Vittore de Marsiglia faci a s’acabu de s’annu 1000. Giuliano fiat unu cavallieri frantzesu (ma segundu atrus fortzis fiat belga o galitzianu) stimadori de sa cassa chi, cumenti contat sa paristòria, aiat bociu po faddina su babu e sa mama cosa sua aici cumenti ndi aiat afadau unu cerbu in d-una bessida de cassa. Po smarigai su cussu pecau si fiat postu a fai, in paris cun mulleri sua, obras de caridadi e aiat fraigau unu ispidali po is pòburus.

Sa stòria de San Giuliano mrtiri casteddaiu est alliongiada a sa briga intre is diòcesis de Casteddu e Sàssari nscia in su sègulu XVII po scioberai cali intre is duas fessat sa prus de importu de Sardìnnia. Po fai custu aiant cumintzau a scarraxai in is campusantus antigus a ingìriu de is crèsias prus antigas de is duas citadis e medas de is ossus agataus fiant cunsideraus corpus de Santus a pustis de s’interpretatzioni de sa epigrafe funerària B.M. cumenti “Màrtiri Biau” e nono cumenti Bonae Memoriae (a sa bona memòria) chi poniant sempri in is tumbas de cussu tempus.

Custu est acontèssiu puru po is ossus chi aiant cunsiderau de San Giuliano màrtiri casteddaiu, segundu sa paristòria, chi si fiat cunbertiu a mannu a su cristianèsimu, e bociu a perdas sighendi su cumandu de su guvernadori de Casteddu in su petantis de is persecutzionis diocletzianas.

Imoi e totu no funt segurus de cali intre is tres santus est cussu de sa crèsia, ma est interessanti chi custa pagu seguresa parit chi at agatau amosta in d’una stàtua de linna de su Otuxentu, chistiu a intru de sa crèsia, aundi su sculpidori at imbordigau in d-una obra sceti totu is addonus iconogràficus de is tres santus.