Pratza Si’e Boi, fortzis sa prus famada intre cussas de Ceràxius, depit su nòmini cosa sua a una de is primas e prus profetosas atividadi industriali chi fiant nàscias in is primus annus de su ‘900: sa distilleria de Sebastiano Boi.

In su 1901, s’abogau casteddaiu Boi aiat comporau dae unu cumercianti arricu una domu e unus terrinus chi alliongiaus a cussu chi teniat giai aiant furmau su logu andi ponni su stabilimentu. In mesu a is pagus fontis a disposidura po torrai a fraigai sa stòria de sa distilleria nc’est una cartolina, chi amostat su stabilimentu biu dae pitzu, in unu tempus intre su 1901 e su 1908: a ingìriu de sa corti de mesu, aundi ddoi fiat sa distilleria printzipali cun sa turri fumària a setzioni retangulari si amannaiant, in tres ladus, medas partis de fàbrica. Sa cartolina, nàscia po publicizai “Sa distilleria manna a pampori” ghiat sa pensada de una azienda arrica, moderna, proietada bia a s’esportatzioni (infatis portaiat rapresentàntzias in is citadis italianas prus de importu), e teniat puru is lìnias telefònicas, de tram po su tragu de is mercantzias e de distilladoris a colunna modernus meda.

A pustis de una pariga de annus s’azienda autònoma si fiat stramudiada in sotziedadi po atzionis, furmada cun àutu pùblicu in su 1911, cun su nòmini de Vinalcool e cun Boi cumenti presidenti e Amsìcora Capra cumenti cunsilleri delegau (cun poderiu esecutadori beru).

In pagu tempus e mancari is strobus chi benint dae sa gherra e de is inseguresas econòmicas e sotzialis de su primu bintènniu de su sègulu, sa Vinalcool aiat connotu una amanniadura straordinària: a cussu stabilimentu de Ceràxius aiant aciuntu cussus de Cuartu, Pauli e Pirri, aiant obertu depòsitus in Gènova, Barletta, Roma e Palermi, aiant apariciau una flota de ses navis a vela e tres barcas a vapori chi asseguraiat s’esportatzioni in bell’e trexi portus italianus, aiant pigau puru sa propiedadi de una tramvia a vapori fendi sa Tramvia de su Campidanu, e sa produssidura aiat sighiu a cresci, lompendi a tenni in prus de is binus po papai, binus finis, licoris e birra (dae su 1913, cun s’achirimentu de sa Birreria Ichnusa).

Sa bonasorti de sa Vinalcool est chena dudas alliongiada a is caraterìsticas personalis de is duus azionistas printzipalis chi mancari diferentis, cussa de Sebastiano Boi meda prus sentzau e de bonucoru, s’atra, cussa de Amsìcora Capra prus impulsiva e a bortas angariadori, fiant arrennèscius a si balantza a pari pari donendi vifa a una cullaboratzioni profetosa meda. Sa morti subitana de Boi e is acontèssius alliongiaus a sa segunda gherra mundiali ant mudau sa sorti de s’azienda.

In su tempus de gherra su stabilimentu cerexinu fiat stètiu embargau dae s’esèrcitu e is aposentus cosa sua impreaus po nci allogai is trupas, po amuntonai cosas e po aconciai is aèrius. In pitzu de sa turri, e si bit imoi e totu, aiant postu una mitralladora. Segundu is fontis, in su 1952 is impiantus no fiant prus allutus de meda e beniant impreaus po samunai sa lana, sicai is peddis e cumenti magasinu po mendulas e liori.

Ant fatu calincuna tenta de relantamentu, totus faddias, e sa strutura est stètia lassada a su degradu e a is furas, finsas a candu, in su 1975 su Pianu Reguladori Particolaregiau aiat arreconnotu totu cussu logu de importu stòrigu mannu. Is logus aundi a innantis ddoi fiat su stabilimentu funt stètius aconciaus e oi funt sa sei de unu teatru, de sa biblioteca po is piciocheddus, de sa consulta de is bècius e de unu logu chi donat informatzionis.