Pagu a tesu dae su centru, a su trèmini cun Pauli, nc’est su santuàriu piticu de san Lussorio, tzerriau puru “sa crèsia de is santus” o “Santu Lixori in mesu de is bìngias”, po medas sègulus ogetu de sa devotzioni e de sa stima de is sardus e puru logu de unu de is eventus religiosus prus abetaus e prus famaus de Sardigna, de su cali aturat s’arremòniu in sa pintura de su Otuxentu “Festa campestre in Sardegna” de Giovanni Marghinotti.

Sa crèsia, in stile romànicu, de su 1100, fiat antetzipada dae unu pròciu sexentescu de su cali oi aturat s’arcu sceti e si amostat cun pranta a naviada ùnica. Castiendi su prospetto frontale bideus chi est a foras de asse; custa particularidadi at ocasionau medas ipòtesi a pitzu de su sètiu architetònicu originali. S’edifìtziu infatis si amostat furmau dae unu corpus de fàbrica centrali a su cali, a sa parti manca, si ndi acòstiat un’atru antimau dae unu portali cun sa lunedda e unus architus apicaus postus a pitzu de “peducci”. A sa parti dereta, invecis, a costau de sa crèsia, agataus sa ex domu Soro, chi oi est de propiedadi de su Comunu.

Sa faciada de su corpus mesanu, fata de perd’e cracina, est spràtzia in duas partis: in cussa de bàsciu si oberit unu portali de linna simpri meda, in cussa de pitzu nci funt tres arcus tzegus stesiaus cun pilastrus e una bìfora acotzada a una consola modanada, totu custu portat a pitzu unu campanili a vela. In sa parasta a parti manca si bit unu logu chi a su tempus antigu serbiat po capi a unu bacinu ceràmicu (est a nai una copa de ceràmica chi serbit po decorai) e in s’arcu, a susu in sa parti manca, nc’est puru una decoratzioni a trassa de rombu.

In sa parti manca de dònnia portali nc’est unu frisu cun decoratzioni a isteddu. Chi su santuàriu fessat lòmpida de pellegrinàgiu est cunfrimau dae s’incisioni de arrastus, cruxis e lìteras in su trempali de su portali de costau. Sa costumàntzia po parti de is pellegrinus de lassai unu marcu de su passàgiu insoru fiat tìpica de su Medioevo e po custa arrexoni si agatant incisionis simbillantis in medas logus de cultu. De is alàscias originalis no est aturau nudda a foras de unu baullu pretziosu de su tempus tardo-antigu e a palas de s’altari una lastra de arenàrgiu (fortzis de tumba) acotzada a una colunna, chi benit impreada cumenti basi po tres sculpiduras de ceràmica de is Santus Lixori, Cesello e Camerino fatas dae su ceramista Claudio Pulli. In su muru de dereta funt postas duas lastras de tumbas de su Otuxentu. Custas a su cumintzu fiant in su pomentu, po amantai duus interrus, ma in su petantis de is traballus de arrecasciadura, is ossus funt stètius scarraxiaus e postus a suta de su baullu.

In mesu a s’altari modernu nc’est cravada una urna cun aintru una relìchia de Santu Lixori de su cali esistit ancora unu documentu de autenticatzioni de su 1827 chistiu in unu stùgiu in paris cun is bestimentas sacras, ex voto, bestimentas antigas e fresus po is stàtuas de su Sexentu (chistias in sa parrochiali) chi dònnia annu benint liadas in brufessioni. Faiat parti de is alàscias originalis e oi est chistiu in su Comunu de Ceràxius, unu paliotto de sa de duus mitadi de su Setixentu, atribuiu a Francesco Massa.

Una pintura a tèmpera de Giulio Adato, agatau in d-unu documentu de su Sexentu, testimòngiat s’esistèntzia de unu retablo chi oi est sparèssiu, e chi fortzis fiat bessiu dae sa butega de Pietro Càvaro, una de is prus famadas de Casteddu. Gràtzias a su disìnniu est stètiu possìbili fai sa riprodussidura a imprenta chi oi est chistia in su santuàriu.

Cunsiderau po meda sègulus unu de is santuàrius prus de importu de s’isula, aiat connotu cumintzendi dae sa segunda Gherra Mundiali, unu tempus de degradu sighiu po dexinas de annus. A su primu fiat stètiu adannau dae is bumbas e apariciau cumenti acorru de is tropas e a pustis in is annus Cincuanta, a pustis de s’arrutroxa de sa crobetura, serraua su cultu. A pustis ant sighiu annus de abandonu: sa crèsia fiat stètia furada de totu is alàscias cosa sua e a pagu a pagu scarèscia fintzas a benni logu de pascidroxu de is tallus finsas a is annus ‘90, candu ant scioberau de cumintzai a fai is traballus de recuberamentu. Dae su 2000 sa crèsia de Santu Luxori est a intru de sa lista de is Santuàrius cristianus de Itàlia e apustis de s’arrecasciadura fiat stètiu entregau a is coidus de su Grèmiu chi apariciat puru sa festa dònnia annu.