• Italiano
  • English
  • Sardo

Crèsia Santissima Vìrgini Assunta

Sa crèsia parrochiali dedicada a sa Vìrgini Assunta, dòminat cun sa mannesa sua sa pratza omònima in su bixinau antigu de Ceràxius. Sa documentatzioni de arcivu ndi cunfrimat s’esistèntzia dae su 1525, ma sighendi sa costumàntzia issa fiat stètia fraigada in su sègulu XV po gerri mellus su nùmeru sempri prus mannu de fielis chi si acorrànt in una crèsia prus pitica, fortzis cussa de san Giuliano.

Fraigada a su cumintzu a naviada ùnica cun volta a botte e cun su campanili, fiat stètia posta a suta de traballus de amanniadura in su sègulu XVII: aiant aciuntu ses capellas lateralis e sa naviada, mentras sa volta a crociera de su presbitèriu dd’aiant sciusciada e arremprasada cun su tzimbòriu otagonali.

Custus traballus ant donau a sa crèsia sa pranta a cruxi latina chi tenit imoi e totu. In su 1646 duus picaperderis casteddaius, Pere Ambrogio Cucuru e Juan Baptista Serra ant torrau a fraigai su campanili de perda castiendi cussu de sa crèsia de Santu Giacu in Casteddu.

In su 1711 aiant torrau a fai sa crobetura a botte cun sottarchi a tutto sesto; in su sègulu XIX sa faciada fiat stètia torrada a fai a trassa neoclàssica; est pratzia in duus òrdinis e amostat in cussu de bàsciu su portali architravau cun lunedda, acostiau de duas archiotas cun stùgiu mentras in cussu de pitzu nc’est una ventana ogivali. Sa faciada acabat cun unu tìmpanu triangulari. In cussus annus e totu fiat stètiu arremprasau cun cussu chi si podit biri oi chi chistit una campana antiga cumandada a unu scalladori napoletanu de su 1580 e benedita in su 1596.

A intru is capellas sexentescas bortadas a botte tenint medas titulatzionis; cussas de sa parti dereta cumintzendi de s’intrada funt dedicadas a su crucifissu, a sa Madonna de Ìtria e a San Giuseppe, cussas de sa parti manca a Sant’Antoni de Pàdova, a su Coru Sagrau de Gesùs e a sa Madonna de s’arrosàriu. Sa capella de sa Madonna de Itria e cussa de sa Madonna de s’Arrosàriu funt de propiedadi de is cunfràrias omònimas e chistint duus arretàulus de linna de su Setixentu. De su pròpiu tempus funt puru sa trona de màrmuri de medas coloris e su paraboxi de linna dorada

S’altari mannu chi nc’est imoi est de su 1786 e est fatu cun màrmuri de medas coloris dae Giovanni Battista Franco; su stùgiu mesanu allogat sa stàtua de linna de s’Assunta decorada cun su estofado de oro (tènnica de pintura chi si simbillat a is tèssius pretziosus), obra de sa scola napoletana de su tempus a s’acabu de su 1500 e a su cumintzu de su 1600.

In sa naviada de manca su traberecu de prata est decorau cun sa bisura de unu pellicanu, sìmbulu de su sacrifìtziu de Gesùs. In sa parti dereta, a pitzu de su altari de su Noixentu de santu Lixori nci funt chistias is stàtuas de su Sexentu de is màrtiris Lixori, Cesello e Camerino chi benint liadas in brufessioni bia a sa crèsia de Santu Lixori sa dì de sa festa sua.

Fatu de màrmuri de medas coloris e pretziosus, est puru su fonti de batiari de su 1729 fraigau dae su genovesu Pietro Pozzo e pediu dae Antioco Siddi e Don Pietro de Cervellon, cumenti nosi arregordat s’iscritzioni in spanniolu. A pitzu de sa genna de sa segrestia podeus castiai sa pintura a tèmpera de una tàula chi amostat sa Dormitio Mariae, sa sola tàula aturada de su retàulu de s’acabu de su Cuàturuxentu de butega sardu-ibèrica chi fiat in su passau, finsas a su mancu a su 1599, postu a pitzu de s’altari mannu e chi, segundu unu documentu no imprentau de su Canònicu Felice Putzu, iat a essi stètiu smontau e liau po unu tempus in sa crèsia acanta de Sant’Antoni.

In sa siglieria ddoi est ancora chistiu unu òrganu de su 1773, chi fiat stètiu decorau de oru in su 1785.

In sa crèsia de sa Biada Vìrgini si festat dònnia annu s’àntiga coja cerexina, arremòniu de sa coja campidanesa antiga, chi dae su 1962 aprèsiat a fielis e a turistas in unu eventu chi est de sentidu mannu no sceti po sa religioni ma puru po sa cultura e su folklore.

error: Contenuto protetto !!
In alto